[abonimen]

Retour 

n. m.

ᴅʀᴏɪᴛ 'action de abonir, garantie procurée par le fait de abonir'

FueroEstH 46,1: De aboniment. / Lo for en qualment deu abonir aquel qui sa fiança ha peinorada, que assi es que non deu nuill abonir sa fiança tro a que la fiança lo fagua de son deute pagar.

FueroEstH 46,4: Mais quant la fiança li rendra o li fara rendre son aver, aquel qui prendra l'aver, deu dar fiança a la fiança que aura peinorada, que la abonesca… E si diz aquel qui deu l'aboniment prendre: «Non occidist, assi com for es de peinz», / l'abonidor deu iurar